Cada barqueta té un nom en la vida real, en aquest quadre també. Aquestes dues porten cadascuna el nom de mon pare i ma mare. El vaig pintar quan tenia 13 anys, però, fins fa poc no li he trobat el sentit que inconscientment volia que tingués.
Més tard, vaig pintar una barqueta sola (quadre al acrílic sobre fusta), amarrada a prop d'un port segur. Sabeu qui és? Sóc jo, en aquesta època ja navegava sola pel món. Tot i que les meves barques originals m'esperaven en un port més salvatge i auster, jo no ho sabia encara.
Espero que aquests dies de confinament també trobeu les barques que sempre us esperen, malgrat els mars que hagueu solcat.
Fins aviat!