Bon diumenge, lectors,
aquesta setmana he donat l'Últim Adéu al meu oncle.
Ell ha marxat i ha dibuixat un somriure en el seu rostre, que em fa sospitar que ja no pateix a causa del càncer. D'aquesta manera, el meu tiet, "el tío", se'n va i m'ensenya a no témer tant la mort.
Aprenc dels seus errors i dels seus encerts. Dels seus errors aprenc que les ferides s'han de guarir amb la vida i explicar les cicatrius a qui les vol escoltar. Dels seus encerts, que la soledat pot ser la millor companya de la llibertat.
El camí segueix i crec que ens tornarem a trobar amb el "tío", senzillament ho intueixo.
Adéu!
diumenge, 28 d’octubre del 2018
Adéu!
Etiquetes de comentaris:
mort
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Què us agrada?
Algunes reflexions d'aquest any 2022
Gener: encara que ho sembli, res és etern. Febrer: el reconeixement comença per una mateixa, i hi ha gent que té problemes de comparativiti...
Què us ha encuriosit del meu blog?
-
Per què i per a què és important impulsar la lectura? Curiosament fa poc vaig assistir a una taula rodona on el tema era aquest. Vaig o...
-
Querido lector, hoy es un precioso día lluvioso de abril. Pués bien, hoy voy a hablar de algunos recursos electrónicos útiles para aprende...
-
El cómic o historieta ha sido considerado durante muchos años un subproducto del arte. En España, no es hasta los años 60 del siglo XX que...
-
Me asomo encantada al blog de mi amiga Meritxell aceptando muy gustosa su invitación a participar en “Papel digital” con una aportación s...