dimarts, 31 de març del 2020

El mar, els meus pares i jo

De vegades la vida dona moltes voltes, per alguns menys de les que s'esperaven, per a altres massa i tot. Però, aquest quadre, que és una marina pintada amb oli, tracta de qui sempre està al teu costat per més voltes que doni la vida, en el meu cas, els meus pares.


Cada barqueta té un nom en la vida real, en aquest quadre també. Aquestes dues porten cadascuna el nom de mon pare i ma mare. El vaig pintar quan tenia 13 anys, però, fins fa poc no li he trobat el sentit que inconscientment volia que tingués.

Més tard, vaig pintar una barqueta sola (quadre al acrílic sobre fusta), amarrada a prop d'un port segur. Sabeu qui és? Sóc jo, en aquesta època ja navegava sola pel món. Tot i que les meves barques originals m'esperaven en un port més salvatge i auster, jo no ho sabia encara.



Espero que aquests dies de confinament també trobeu les barques que sempre us esperen, malgrat els mars que hagueu solcat.

Fins aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què us agrada?

Algunes reflexions d'aquest any 2022

Gener: encara que ho sembli, res és etern. Febrer: el reconeixement comença per una mateixa, i hi ha gent que té problemes de comparativiti...

Què us ha encuriosit del meu blog?