aquesta setmana he donat l'Últim Adéu al meu oncle.
Ell ha marxat i ha dibuixat un somriure en el seu rostre, que em fa sospitar que ja no pateix a causa del càncer. D'aquesta manera, el meu tiet, "el tío", se'n va i m'ensenya a no témer tant la mort.
Aprenc dels seus errors i dels seus encerts. Dels seus errors aprenc que les ferides s'han de guarir amb la vida i explicar les cicatrius a qui les vol escoltar. Dels seus encerts, que la soledat pot ser la millor companya de la llibertat.
El camí segueix i crec que ens tornarem a trobar amb el "tío", senzillament ho intueixo.
